Sincerament he de dir que no imaginava que el nostre treball a desenvolupar durant l’assignatura tingués un caire tan productiu, ni tampoc imaginava la seva finalitat, la qual va encaminada tot oferint un servei i una transferència de coneixements des de agents del món acadèmic a d’altres agents de les seves comunitats. Aquest fet i la seva manera de treballar, és una de les coses que més m’ha cridat l’atenció de la metodologia a seguir, la qual considero que és una bona eina alhora de treballar amb els nostres alumnes, i que ens permet que aquestos aprenguin treballant amb col•laboració i oferint un servei a altres alumnes per tal que aquestos també aprenguin i treguin profit de les produccions i els treballs dels altres.
Abans de començar el meu camí per aquesta assignatura, jo imaginava que el nostre treball a dintre de l’aula seria el treball habitual que es pugui fer a una classe d’Expressió Plàstica i la seva Didàctica, desenvolupant manualitats, fent dibuixos, pintant o qualsevol altra activitat típica que es pugui desenvolupar. De fet, hem aprés alguns traços per començar a dibuixar, maneres creatives de fer un abecedari, de presentar-nos, etc.
Però la qüestió no és aquesta, la manera que hem utilitzat per treballar i fer els nostres projectes, m’ha dit molt de les intencions i la filosofia per la qual el professor ha encaminat aquesta assignatura. Com ja he dit abans, considero que aquesta manera de treballar és molt útil, ja que et permet aprendre i al mateix temps oferir un servei per tal que altres també puguin aprendre. Aquesta metodologia utilitzada ha estat l’Aprenentatge Servei, la qual ha consistit en que cada grup format per uns 4 companys i agrupats d’acord amb el resultat del test d’estils d’aprenentatge, puguin elaborar i portar a terme una sèrie de projectes educatius molt diversos que desprès també serveixin als alumnes de l’educació inferior, com ara els de Primària, per treballar i aprendre.
La Roser treballa en la promoció del compromís social de nens i joves millorant al mateix temps els seus resultats d’aprenentatge en coneixements, actituds y valors. Per tal de treballar aquests aspectes utilitza la metodologia de l’Aprenentatge Servei, mitjançant la qual els joves milloren el seu aprenentatge al implicar-se activament en un servei útil per a la comunitat. Aquesta metodologia ja s’ha començat a estendre per Catalunya i el País Vasc.
Realment valoro molt haver treballat i aprés aquesta metodologia de treball, la qual sorgeix a partir d’unes preguntes que tothom de l’àmbit de l’educació s’hauria de començar a formular degut a la societat en que vivim, una societat immersa en la informació desbordada, insolidària, on tan sols uns quants tenen i poden accedir al coneixement, fent-ne un ús moltes vegades egoista i poc productiu.
Les preguntes que ens podem plantejar són quin ha de ser el paper de l’Escola i la Universitat si la informació i la formació també es poden trobar en altres espais i potser de més qualitat? Hem de pensar quin paper hem de jugar les institucions educatives, ja que no ens hem de limitar a transmetre tot un seguit de coneixements, no és tan important tenir un seguit de coneixements com saber-los aplicar de forma correcta i adequada, pensant en construir una societat molt més justa i millor per a tots, fins i tot oferint un servei i oportunitats per als demés.
Llavors, què pot fer l’educació formal??
Com ja he dit abans, hem de ser capaços d’establir un diàleg entre els coneixements acadèmics i els coneixements més informals, comprometre’s en projectes conjunts, intentant que ambdós es puguin aportar coneixements i beneficis d’una manera recíproca i productiva. Llavors, amb els projectes d’Aprenentatge servei, projectes que hem estat treballant en aquesta assignatura, podem:
• Generar projectes o propostes educatives que impliquin als alumnes en activitats solidaries.
• Fer que els alumnes s’adonin més d’allò que estan treballant d’una manera significativa.
Tornant enrere, aquesta manera de treballar la podem lligar amb els continguts i objectius plantejats pel professor per tal de desenvolupar aquesta assignatura, de tal manera que es pretén que els alumnes treballin de forma autònoma, amb col•laboració i iniciativa, treballant i adquirint coneixements de manera significativa, i oferint un servei als demés.
Enllaç que ens parla sobre l'Aprenentatge Servei:
http://www.aprenentatgeservei.org)
Quin ha estat el nostre projecte?
Un cop fet el test dels estils d’aprenentatge, va quedar definit el grup amb el qual havíem de pensar un projecte per dur a terme durant l’assignatura i que poguéssim aplicar a l’escola. Llavors, el nostre projecte ha estat treballar el paper reciclat, per tal que els alumnes aprenguin a elaborar fulls de paper reciclat mitjançant tècniques i materials senzills. D’aquesta manera, nosaltres aprenem i busquem informació sobre les tècniques del reciclatge i els alumnes de Primària també ho aprenen i ho treballen, adquirint consciència sobre la importància del reciclatge i la preservació del Medi Ambient.
Es tracta d’aprendre practicant i aplicant d’una manera significativa, per tal de transmetre els coneixements a d’altres nivells educatius i que aquestos també en puguin treure profit.
Realment considero que treballar l’Aprenentatge Servei ha estat una de les propostes més brillants i, evidentment, que l’aplicaré per treballar amb els meus alumnes el dia de demà.
Aquest vídeo mostra els continguts i objectius de la nostra proposta de treball.
Què m'ha suposat elaborar aquest projecte i treballar en grup?
Abans de tot, he de dir que trobava positiu involucrar-nos dintre d’un projecte com aquest, ja que es tracta d’un projecte solidari i innovador. Però quan vaig saber que els grup de treball quedaven assignats d’acord als resultats del test dels estils d’ensenyança, vaig començar a dubtar i a formular-me tota una sèrie de preguntes, ja que no sabia si entre els membres del grup hauria connexió, si podríem quedar sempre que volguéssim i com ens ho faríem degut als diferents pobles en que vivim i a la distancia entre aquests.
Tot aquest pensament hem venia determinat perquè jo ja estic acostumat a un grup de treball, en el qual ens coneixem tots, se que tots som treballadors i se que podem quedar sempre que volguéssim, ja que vivim bastant prop uns dels altres. La realitat, ha estat que el meu pensament no anava equivocat, ja que ens ha costat distribuir-nos la feina, quedar per treballar i aclarir els objectius d’una manera clara. Realment he arribat a angoixar-me moltíssim en determinats moments, el fet de tindre d’anar darrere d’alguns dels meus companys m’ha creat certa tensió, però tot i això, a la fi la cosa a sortit prou bé.
Un dels principals problemes que hem tingut ha estat la distribució de la feina, l’altre ha estat posar-nos d’acord alhora d’anar a l’escola, ja que quan alguns podien anar-hi els altres no hi podien, la professora de l’escola va acceptar treballar amb nosaltres però no ens va saber dir el dia exacte per tal que duguéssim a terme el projecte, i per últim, dir que potser els estils d’aprenentatge de cadascun de nosaltres no han quadrat de la manera que podrien haver-ho fet.
Quan no hem tingut problema ha estat alhora de posar-nos d’acord per decidir que el reciclatge seria el tema del nostre projecte, “gracies a Déu”!
Bé, també he de pensar que ha estat la primera vegada que hem treballat en un projecte com aquest, som alumnes de primer curs de Magisteri i per tant, fa poc temps que ens coneixem, i també se’ns ha agrupat d’acord als resultats d’un test d’estils d’aprenentatge, el qual no considero que sigui una mala metodologia, però que sincerament, pel que fa al meu grup, no ha funcionat de la millor manera possible.
El projecte aplicat als alumnes de 4t de Primària del CEIP Guillem de Claramunt de La Secuita.
El contacte amb l’escola va ser directe, ja que l’Ainhoa hi havia estat alumna, i té bona relació amb els mestres. Un dimecres desprès de classe, ens vam dirigir a l’escola, i personalment els hi vàrem comunicar la nostra proposta. El tutor de cada curs és l’encarregat de dur a terme l’assignatura de plàstica, i la mestra que es va oferir a ajudar-nos era la mestra de quart, la senyora Josepa Ballester.
Ens va explicar el que havia treballat amb els alumnes, el que estava treballant, i algunes coses més que volia treballar com ara el reciclatge. Llavors, nosaltres teníem en ment treballar el reciclatge en el nostre projecte, va ser aleshores quan se’ns va acudir plantejar una activitat sobre com fer paper reciclat, i a ella li va semblar perfecte.
A partir d’aquest moment vam començar a recercar informació i a muntar les nostres activitats. Abans de comunicar-ho de nou a l’escola, les vam fer nosaltres per assegurar-nos que era factible el plantejament que havíem realitzat. Un cop estàvem segurs del nostre èxit, vam intentar anar a l’escola, per tal de realitzar-la amb els alumnes.
Va ser aleshores quan ens vam trobar amb uns petits problemes. La classe de plàstica la fan els divendres a la tarda, i el primer divendres que ens hagués anat bé, els nens estaven d’excursió, el següent va ser pont, i el posterior, la mestra ja tenia una activitat plantejada per a ells. És per aquest motiu, que no ens va quedar altre remei que posar en pràctica la nostra unitat de programació el divendres dia 15 de maig.
Vam dividir el grup classe (15 alumnes) en 3 grups: 3 de 5 alumnes. Com només teníem 1 hora, vam optar per portar els motlles fets, i en vam fer un nosaltres davant d’ells per a que veiessin el procés. Tot seguit, cada grup va agafar una galleda i la va omplir d’aigua. Van agafar els papers de diari i els van trossejar. Hem de dir, que alguns alumnes feien trossos massa grans, i els hi havíem d’explicar que havien de ser petits, perquè sinó la batedora no els podria trencar.
Un cop posats els papers al cubell, els hi vam deixar les batedora, i tot i haver-los dit que havien de començar introduint la batedora dins la galleda, de tal manera que toqués el fons del cub per a que no esquitxés, els primers trossets van sortir disparats, provocant moltes rialles. Veient la situació, cada un de nosaltres es va posar en un grup, i els hi agafàvem la mà per tal de mostrar com ho havien de fer. Un cop van agafar la dinàmica, ja ho van fer tot sols altre vegada.
El següent pas consistia en agafar el motlle, introduir-lo dins la galleda amb la pasta de paper, i agafar-ne la necessària per tal de crear una fulla de paper. Alguns alumnes n’agafaven massa, i els va costar una mica realitzar el moviment per calcular la quantitat de massa. Alguns, volien el paper doble, i ho feien a consciència.
Com hem dit abans, de motlles no en vam poder realitzar un per cada alumne, i els hi vam deixar un per grup. Tot seguit, vam posar els fulls de paper reciclat sobre una taula on es trobaven les valletes, i vam anar apilant-los, interposant una fulla, amb una valleta. Quan la pila era lo suficientment gran, vam posar diccionaris a sobre, per tal d’extreure millor l’aigua de la pasta.
La dinàmica que vam presenciar va ser molt satisfactòria, i estem molt contents de com va funcionar. Tot i això, tan sols vam trobar l’inconvenient que ens va dir la professora Josepa Ballester, sobre el comunicat i la petició expressa emesa pel director de no poder realitzar les fotos a la cara dels nens. A pesar d’això, ens ha comentat que li ha agradat força, que ha vist als nens molt atents i divertint-se, i que han après a reutilitzar un material, que a vegades malgasten molt.
La classe ha après gairebé sense adonar-se’n la importància del concepte del reciclatge, i s’enduran a casa una mostra del seu treball, cosa que la mestra ens ha dit que els agrada i motiva.
Quina valoració en faig del treball realitzat pels meus companys?
Si he de començar a valorar el treball realitzat pels meus companys en aquest projecte, començaré per valorar-me a mi mateix.
Si m’he de ficar una nota, hem posaria un 8, ja que considero que he fet tot el possible per tal que tots poguéssim quedar i ens distribuíssim la feina de la millor manera possible. També he de dir que vaig ser el primer en emprendre la graella, suggerir treballar el tema del reciclatge i elaborar el logo. Realment, hem sap greu haver de fer una valoració dels meus companys, encara que sigui el que en realitat penso. També he de dir que podria haver col·laborant més, però si he de ser sincer hi va haver moments que hem vaig desmotivar degut a la passivitat que hi vaig observar, i també tinc altres feines i assignatures a les quals també m’hi he de dedicar, com tots els demés.
A la Ainhoa li posaria un 7’5, en algun moment la vaig veure perduda i angoixada, però tot i això una vegada fet un toc d’atenció, s’hi va posar mans a l’obra.
Josep Corbí:
Al Josep li posaria un 7, ja que ha treballat però també s’havia d’estar bastant a sobre d’ell per tal que comencés a treballar, i molts cops hem resultava gairebé impossible contactar amb ell.
Félix Mallofré:
Al Félix també li posaria un 8. Amb el Félix potser que hagi estat la persona amb la qual més m’ha costat posar-me en contacte alhora de realitzar el nostre projecte. Però llevat d’això resulta que ha estat bastant al dia i cap al final s’ha implicat bastant en el projecte.



0 comentarios:
Publicar un comentario